Web 3.0


Web 3.0 descriu l'evolució de l'ús i la interacció de les persones a Internet a través de diferents formes entre els quals s'inclouen la transformació de la xarxa en una base de dades, un moviment social cap a crear continguts accessibles per múltiples aplicacions, l'empenta de les tecnologies d'intel·ligència artificial, la web semàntica, la web geoespacial o la Web 3D. L'expressió és utilitzada pels mercats per promocionar les millores respecte a la Web 2.0. Aquesta expressió Web 3.0 va aparèixer per primera vegada el 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la Web 2.0 i associat a tecnologies com AJAX. Actualment existeix un debat considerable entorn del que significa Web 3.0, i quina pot ser la definició més adequada.

Les tecnologies de la Web 3.0, com programes intel·ligents, que utilitzen dades semàntiques, s'han implementat i usat a petita escala en companyies per aconseguir un tractament de dades més eficient. En els últims anys, però, hi ha hagut un major enfocament dirigit a traslladar aquestes tecnologies d'intel·ligència semàntica al públic general.


Bases de dades

El primer pas cap a la "Web 3.0" és el naixement de la "Data web", ja que els formats en què es publica la informació a Internet són dispars, com XML, RDF i microformats, el recent creixement de la tecnologia SPARQL, permet un llenguatge estandarditzat i API per a la recerca a través de bases de dades a la xarxa. La "Data Web" permet un nou nivell d'integració de dades i aplicació inter-operable, fent les dades tan accessibles i enllaçables com les pàgines web. La "Data Web" és el primer pas cap a la completa "Web Semàntica". En la fase "Data Web", l'objectiu és principalment fer que les dades estructurades siguin accessibles utilitzant RDF. L'escenari de la "Web Semàntica" ampliarà el seu abast en tant que les dades estructurades i fins i tot, el que tradicionalment s'ha denominat contingut semi-estructurat (com pàgines web, documents, etc.), estigui disponible en els formats semàntics de RDF i OWL.


Inteligència artificial

Web 3.0 també ha estat utilitzada per descriure el camí evolutiu de la xarxa que condueix a la intel·ligència artificial. Alguns escèptics ho veuen com una visió inabastable. No obstant això, companyies com IBM i Google estan implementant noves tecnologies que cullen informació sorprenent, com el fet de fer prediccions de cançons que seran un èxit, prenent com a base informació de les webs de música de la Universitat. Existeix també un debat sobre si la força conductora després Web 3.0 seran els sistemes intel·ligents, o si la intel·ligència vindrà d'una forma més orgànica, és a dir, de sistemes d'intel·ligència humana, a través de serveis col·laboratius com del.icio.us, Flickr i Digg, que extreuen el sentit i l'ordre de la xarxa existent i com la gent interactua amb ella.


Web semàntica i SOA

En relació amb la direcció de la intel·ligència artificial, la Web 3.0 podria ser la realització i extensió del concepte de la "web semàntica". Les investigacions acadèmiques estan dirigides a desenvolupar programes que puguin raonar, basats en descripcions lògiques i agents intel·ligents. Aquestes aplicacions, poden dur a terme raonaments lògics utilitzant regles que expressen relacions lògiques entre conceptes i dades a la xarxa. Sramana Mitra difereix amb la idea que la "Web Semàntica" serà l'essència de la nova generació d'Internet i proposa una fórmula per encapsular Web 3.0. Aquest tipus d'evolucions es recolzen en tecnologies de trucades asíncrones per rebre i incloure les dades dins del visor de forma independent. També permeten la utilització en dispositius mòbils, o diferents dispositius accessibles per a persones amb discapacitats, o amb diferents idiomes sense transformar les dades. Per als visors: a la web, xHTML, JavaScript, Comet, AJAX, etc. Per a les dades: Llenguatges de programació interpretats, Base de dades relacionals i protocols per demanar les dades.


Evolució al 3D

Un altre possible destinació per a la Web 3.0 és la direcció cap a la visió 3D, liderada pel Web3D Consortium. Això implicaria la transformació de la web en una sèrie d'espais 3D, portant més lluny el concepte proposat per Second Life. Això podria obrir noves formes de connectar i col·laborar, utilitzant espais tridimensionals. Pel que fa al seu aspecte semàntic, la web 3.0 és una extensió del World Wide Web en el que es pot expressar no només llenguatge natural, també es pot utilitzar un llenguatge que es pot entendre, interpretar i utilitzar per agents de programari, permetent d'aquesta manera trobar, compartir i integrar la informació més fàcilment.

 

© iCREK 3.0